del 4 de febrer a l'1 de març de 2015
El nombre auri, designat per la lletra grega Φ (fi): 1,618033988749890...
És un nombre irracional, és a dir, no es pot expressar com una fracció.
Tot i que la raó àuria es relaciona amb innombrables obres artístiques i objectes de tota mena i arreu apareixen comentaris sobre aquesta proporció, des de prismes místics, artístics, científics i menys científics, cal aclarir que NO TOT ÉS AURI.
Esperem que aquesta exposició contribueixi modestament a aclarir alguns dubtes.
Hi trobareu alguns objectes paradigmàtics de la raó àuria amb els símbols:
(?) Hi ha dubtes de la presència de Φ
(X) No té raó àuria.
Euclides d’Alexandria (325-265 aC) va ser el primer a definir la secció àuria i és el pare de la geometria clàssica, que ha arribat fins als nostres dies. La seva obra “Elements” consta de tretze volums. La definició de la secció àuria apareix al Llibre VI:
«Es diu que un segment ha estat tallat en extrema i mitjana raó quan la recta sencera és al segment major com el segment major és al segment menor».
Una altra manera de dir-ho seria:
El tot és a la part més gran, com la part més gran és a la menor.
